El segon article ens parla d’una segona aplicació dels Blogs, és a dir, no només tenen la funció de ser un diari en línia, sinó que tenen diverses aplicacions en l’àmbit educatiu. Tots som conscients de la problemàtica que existeix amb alumnes amb greus dificultats de lectura i d’escriptura. Són alumnes que normalment no se senten identificats amb els textos escolars, perquè en la majoria dels casos, no els entenen. I el nostre repte com a educadors, no ha de ser aconseguir que aquests nens arribin a formar part de la mitjana de nens que han assolit aquests coneixements, sinó que hauríem de fixar-nos l’objectiu de fer que la lectura formi part de la seva vida quotidiana per plaer, no com a competència obligatòria. Exposada la reflexió, l’article ens resumeix les característiques més rellevants dels Blogs per a una bona instrucció, i les grans possibilitats de reinvenció i adaptació dels Blogs, per aplicar-los a l’aula.
L’ús dels Blogs com a eines educatives, és atractiu per als alumnes, és innovador, original, dinàmic i compromès. Amb la seva aplicació es poden treballar competències formals (lectoescriptura, recerca d’informació,) i competències potser no tant acadèmiques, però potser més importants, com ara la participació, col.laboració, respecte cap a les idees dels altres, compromís, i la tant important reflexió, en un món ple de presa.
En el primer article, l’autor ens explica en què consisteix un Weblog i com és el seu funcionament. Els Blogs es podrien definir, per una banda, com un diari personal en línia, un diari amb la particularitat de ser compartit mitjançant la xarxa. El fenomen dels Blogs va aparèixer cap a finals dels anys 90; són espais personals que generalment s’enfoquen cap a àrees d’interès del seu autor, s’actualitzen amb regularitat, i tenen èxit perquè activen el desig de comunicar-se per compartir idees i opinions.
En quant a la seva aplicació educativa, els Blogs poden ser molt positius i motivadors per als estudiants, ja que els hi ofereixen espais desvinculats de l’ àmbit escolar, per reflexionar i aportar idees des de fora de l’aula. Pot esdevenir una experiència innovadora per als alumnes, potser curiosa en un principi, però de segura implicació. Potser milloraran el seu rendiment acadèmic si estableixen un relació més personal amb els coneixements i amb les seves reflexions. I a més a més, cal afegir, que els Blogs són models d’escriptura d’expressió autèntica, i que el coneixement previ d’una possible audiència que pugui veure el que han escrit, els motiva i els repta a augmentar l’atractiu de la sevaa manera d’escriure, és a dir, fomenta la preocupació per una bona escriptura, correcta i entesa per tots.
Tot i no ser una gran entusiasta de les noves tecnologies, he de reconèixer que totes les eines presentades i conegudes a l’assignatura, m’han semblat molt interessants i d’una aplicabilitat educativa coherent i positiva. El meu interès per les TIC, mai no ha estat gaire elevat, però si, que a l’hora de conèixer eines que poden aportar i recolzar qualsevol metodologia docent, el meu interès augmenta, i la meva predisposició a aprendre el seu ús és molt gran. La meva experiència com a blogger, m’ha fet adonar-me, de les grans possibilitats dels blogs en quant a les interrelacions comunicatives que es poden desenvolupar en l’àmbit educatiu. El fet de crear un espai propi i personal, on elaborar reflexions, crítiques, propostes o opinions sobre diferents aspectes d’interès, pot esdevenir una eina educativa important, en quant a desenvolupament personal i l’assoliment de coneixements. Destacaria com a aportació fonamental dels blogs, la participació activa i el compromís, la comunicació compartida i continuada, i l’apropament cap als altres amb un treball col.laboratiu. Un si als blogs, per part meva! L’experiència ha estat força interessant i enriquidora.
Tal i com diu l’article de Tiscar Lara, els weblogs tenen un gran potencial com a eina en l’àmbit de l’ensenyament, ja que poden adaptar-se a qualsevol disciplina, nivell educatiu o metodologia docent. Segons aquesta afirmació, dintre d’una pedagogia constructivista, on el coneixement dels alumnes es desenvolupa a partir del saber que ells ja posseeixen, els weblogs serien un recolzament positiu en els processos d’ensenyament- aprenentatge en qualsevol context educatiu. És a dir, el seu ús pot ajudar a potenciar habilitats i capacitats com ara, una millor socialització, participació i motivació cap al procés d’aprenentatge. Amb la creació de blogs, els alumnes poden apropar-se més a la visió del treball en equip i de compartir opinions i coneixements, enriquir-se col.lectivament des d’un espai interactiu, més dinàmic i innovador, des d’un espai segurament més atractiu i més adaptat, potser, a les seves necessitats actuals, tant properes a les noves tecnologies.
Tot i que personalment, l’ús de les TIC com a eines educatives, queda una mica lluny de les meves metodologies docents, reconec les seves aportacions i ajudes, i la necessitat d’emprar-les. Per aquest motiu, l’eina dels blogs, podria ser un mètode de recolzament i de construcció de coneixement tant en l’ àmbit acadèmic com en el personal. Un espai on compartir experiències, mitjançant el desenvolupament necessari dels instruments tecnològics, i augmentar la interrelació tant amb els companys com amb el professor, creant una enriquidora comunitat d’aprenentatge.
